lunes, 3 de abril de 2017

Poema 3417

M'agrada creure en el que estimo
i en el distancia mès curta
fins gairebé tocar-nos.

Desitjo els desitjos que somio,
vai desitjar cada petó que ens vam donar,
i els continuo desitjan avui i demà.

Sento cada bateg del teu cor
com si fos un dels meus,
Sento les teves mans sense por
acariciarme de cap a peus.

Tinc enveja de l'aire que respires,
del vent que palpa la teva pell
i tinc mès enveja encara, si pot ser...
quan el sol fa brillar el teu cabell.

M'encanta riure quan rius
i quan no rius, fer-te riure.

M'encanta viure el que vius
i gaiudí el que gaudeixes.

M'encanta no oblidar-me de pensarte
i pensar que no m'oblido de tu.

M'encanta perque sens que t'estimo
i t'estimo perque jo tambè sento que m'estimes.


Lorenzo López